És un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit, l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació.
VITEX agnus-castus
Pebre de frare
(l'arbre au poivre)
Mida: 1-6m
Floració : juny-setembre
L'agnocast servia per a guardar la castedat; d'aquí ve que se li afegís el nom llatí de castus.
COTINUS coggygria
Sumac fustet
(Arbre à perruques)
Mida: 4-5m
Floració : juny-setembre
CORTADERIA selloana,
Gineri o plomes
(herbe de la Pampa)
Mida: 3-4 m
Floració : setembre-octubre
És una planta robusta, de creixement molt ràpid. Les seves fulles són allargades i estretes, serrades i aspres (d'on prové la designació argentina de "cortadera")
ELEAGNUS angustifolius
L'arbre del paradís
(Olivier de Bohême, arbre du paradis)
Mida : 5-6 m
Floració : juny-setembre
És un arbre molt usual en jardineria, valorat sobretot pel seu caràcter ornamental: les seves fulles argentades contrasten vivament amb el color verd d'altres espècies. Molt indicat per situacions costaneres, per la seva tolerància a la salinitat.
Els seus fruits, quan són madurs, tenen un sabor força agradable. Per altra banda, són una rica font de vitamines (especialment A, C i E). L'oli essencial obtingut de les seves flors s'utilitza en perfumeria. D'aquest arbre se'n pot extreure també una goma que s'utilitza a la indústria tèxtil.
WASHINGTONIA sp.
Washingtònia
Mida : 23 m
és un gènere de palmeres, originari del sud-oest dels Estats Units (al sud de Califòrnia, sud-oest d'Arizona) i del nord-oest de Mèxic (al nord de Baixa Califòrnia i Sonora).
Són palmeres de la tribu Corypheae que tenen les fulles palmades no pas pinnades. Les flors es formen en inflorescències denses i els fruits són drupes marronoses de 6-10 mm de diàmetre amb una capa fina de polpa dolça sobre la llavor. El fruit és comestible, i havia estat usat pels indígenes nord-americans com aliment secundari. També se'ls mengen els ocells que en dispersen les llavors després de digerir-ne els fruits.
CHAMAEROPS humilis
doum, margalló
(Palmier nain)
Mida : 2 m
El margalló és endèmic de les regions mediterrànies, com ara el vessant oriental de la península Ibèrica, Occitània, Itàlia, Malta, Tunísia, Alèrgia i Marroc, tot i que també es pot trobar a Portugal. És una planta pròpia del litoral i el prelitoral i és inexistent a les terres de l'interior.
MALUS X domestica
evereste, pomera
(pommier d’ornement)
Mida : 2- 5 m
Floració : maig
és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.
VIBURNUM sp.
cartellatge o tortellatge
( mancienne ou viorne)
Generalment les plantes del gènere Viburnum són arbusts però hi ha algunes espècies que són arbres menuts. El més conegut a la zona occidental del mediterrani és el marfull. Algunes espècies són apreciades en jardineria i d'altres tenen un fruit comestible.
SPARTIUM junceum
Ginesta
(genêt d’Espagne, ginesta)
Hom considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola
JUNIPERUS oxycedrus
cade, ginebre o càdec
(le genévrier)
Com el ginebre comú, aquest arbret resta gairebé sempre poc desenvolupat, baix com un arbust.
Floreix a la primavera, entre els mesos d'abril i maig.
ARBUTUS unedo
arboç o llipoter
(arbousier)
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer. Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l'arbre de rebrotar després d'un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalita.
RUSCUS aculeatus
galzeran
(petit-houx)
La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l'espectacularitat dels fruitsvermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. També havia estat utilitzat per les seves propietats diurétiques i els brots tendresper a l'alimentació com si fossin espàrrecs.
NANDINA domestica
(bambou du Bouddha)
SOLANUM sp.Solanum (Solanum )
Poden ser plantes anuals o perennes amb forma de matolls, mates, arbusts, petits arbres o lianes.
SORBUS domestica
servera
(cormier)
Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos.
CELTIS australis
lledoner
(micocoulier)
A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.
AILANTHUS altissima
vernís del Japó
(ailante)
A més a més del seu ús com a planta ornamental, l'arbre també es pot usar per la seva fusta, propietats medicinals, o per a planta hoste per alimentar cucs de seda Samia cynthia, els quals produeixen seda més resistent i econòmica que els cucs de seda de la morera, però de menys qualitat des del punt de vista estètic, ja que no té la mateixa textura ni brillantor
Dijous 30 d'abril 2020
Dimercres 20 de juliol 2016 Recorregut botànic a Sant Ferreol
Dissabte 16 de juliol 2016 Recorregut botànic a la vora del ferrocarril a Sant Joan Plat Corts
Diumenge 21 de febrer 2016 Recorregut botànic a Santa Coloma
Divendres 29 de gener 2016
Recorregut botànic a Sant Joan Pla de Corts amb el Marcel Juanchich
La botànica mira de posar, amb una flora, nom a les plantes
No ès un nom sino dos en llati com qualsevol esser viu
Al principi vaig mostrar algunes flores en francès i en català
Hi ha també a la xarxa « les fleurs du Roussillon » de Jean Tosti
Dins el grup hi habia una vintena de persones i algunes de l’escola de Ceret
Arranquem la sortida des del parquing del llac
Arbres i arbustos tots eran dins el son de l’hivern
Pero facilment identificables
Un sol sense vent van acompanyar la sortida
Vet aqui el llistat en francès i català de les plantes al nostre abast
-01) le robinier faux-acacia=falsa acàcia
-02) le saule= salze i l’acid salicilic
-03) le roseau= canya introduït des de fa anys i panys
-04) le peuplier= poll o pollancre
-05) l’aulne= vern (llengües d’ oc i d’oi)
-06) le phragmite= senill i familia senillosa als aiguamolls
-07) le sureau= el saüc (i el de la muntanya amb fruita vermella)
-08) le buddleia
-09) le chêne vert et le rouvre = l’alzina i el roure (un suro plantat)
-10) l’euphorbe lathyris= l’épurge
-11) le petit houx= galzeran
-12) la monnaie du pape
-13) le phytolacca americana, recordar-se del P. dioïca del Palau
-14) le reynoutria ou polygonatum celui de Sakaline